Marshall Rosenberg

Temps de lectura: 13 minuts

Era l’enèsima vegada que la meva àvia em feia un comentari com aquell.

— No pot pas ser que visquis en una casa sense aigua calenta.

Sempre hi havia alguna cosa a dir. Algun error a descobrir. Una nova manera de fer-me saber que la meva manera de viure, no era del tot correcta.

Ja ho podia anar repetint, que mai li faria entendre que teníem dues definicions completament diferents de la paraula confort.

Aquell dia ens estàvem discutint perquè no tenia aigua calenta a casa. En aquell moment per mi no era una prioritat. Sempre m’han agradat les dutxes d’aigua freda i 5 dies a la setmana em dutxo al gimnàs.

Però per molt que jo ho repetís, ella ho veia molt diferent. Només dutxar-se amb aigua freda, no és manera de viure.

— Però que no veus que ara quan vingui l’hivern quan et dutxis et moriràs de fred? No pots pas tenir el pis així, a més a més també hauràs de canviar les persianes que sinó les finestres es faran malbé, i les rajoles que et falten a la paret també valdria més que les enganxessis, i…

Però aquell dia anava preparat. Vaig agafar una glopada d’aire i vaig dir com si ho tingués entrenat:

— Àvia, podem estar d’acord que quan estem junts dinant la meitat de vegades (com a mínim) acabem parlant de com hauria de millorar el pis? Com hauria de tenir la cuina, el lavabo i l’habitació? Podem estar d’acord en això?

I després de remugar una mica em va dir que sí, que potser sí. I abans que tornés a recordar-me les raons per les quals m’ho deia i que tot ho feia pel meu bé, em vaig avançar:

— Doncs quan això passa, quan escolto aquests comentaris, em sento ferit, sento una tensió estranya, una mica de ressentiment, em sento distant i una mica incomprès.

I sense perdre la inèrcia vaig seguir:

— Necessito sentir-me independent i segur, necessito estar en un lloc on senti el suport de la família, necessito sentir-me estimat i valorat i saber que tot i que no sempre faig les coses prou bé o tingui un estil de vida diferent no m’intentareu canviar. Que sempre que no us faci mal, accepteu la manera com he decidit viure.

— I m’agradaria que d'ara endavant parléssim menys de com el meu estil de vida no encaixa amb la teva visió de “com haurien” de ser les coses i més de les coses que ens uneixen, dels projectes que ens emocionen, de les coses que necessitis tu i dels moments bons que compartim.

Això que acabo d’explicar pot semblar una ximpleria, però ho recordo a la perfecció perquè va ser el dia que vaig començar a practicar una nova manera de dir les coses.

Des d’aquell dia, he millorat molt. He vist les raons profundes per les quals ella necessitava dir-me aquestes coses i encara que em costi d’admetre, ara tinc aigua calenta a casa i no ens discutim ni la meitat.

Aquesta nova manera de comunicar-me no només l’he practicat amb ella sinó que és la meva primera arma de combat pels problemes de comunicació de les persones que em venen a consulta.

Aquesta nova manera de dir les coses la vaig aprendre d’un home. O més aviat, d’un llibre que va escriure un home.

I aquest bon home és en Marshall Rosenberg.

I el llibre en qüestió és el de Comunicació No Violenta.

Si mai us animeu a llegir-lo i un cop acabat no us heu emportat res de valor, envieu-me un mail i em comprometo a pagar-vos el que us hagi costat el llibre.

Tanmateix, avui us vull estalviar la feina de llegir-lo i fer-vos cinc cèntims de com posar-lo en pràctica demà mateix. I que comproveu si funciona per vosaltres mateixos.

Primer, però, necessitaré que us imagineu una “àvia” de la vostra vida. I que quedi ben clar que me l’estimo un piló. És més, vull que busqueu una persona amb qui tingueu alguna tensió comunicativa i també tingueu intenció de millorar la situació. Pot ser un familiar, un amic, una parella, un company de feina, etc.

La tens?

Genial.

Agafa un boli i un full de paper. O el bloc de notes del mòbil.

Què és la comunicació no violenta (CNV)?

La comunicació no violenta és un algoritme. Un protocol. Una recepta. Unes instruccions.

Però en comptes de què et serveixin per construir un moble d’IKEA, et serveixen per millorar la teva comunicació. Per poder-te expressar de forma estructurada, tenir converses difícils o resoldre conflictes.

I no és pas molt complicat un cop et saps els passos de memòria. Per sort, la recepta és bastant senzilla i només consta de quatre passos:

Pas 1: Fer observacions

O com buscar quines són les coses que tots dos estem d’acord.

Pas 2: Descriure sentiments

O com convertir-te en un expert de la taxonomia emocional.

Pas 3: Expressar necessitats

O com mostrar-te vulnerable per connectar amb les necessitats universals.

Pas 4: Petició

O com demanar sabent que potser no rebràs.

Fàcil, no? Si seguim una recepta al peu de la lletra, el més probable és que surti bé el pastís. El mateix amb la CNV. Si seguim aquests passos, aconseguirem el nostre pastís, és a dir, una comunicació lliure d’atac on les dues parts arriben a comunicar-se des de les seves necessitats i buscant formes proactives de solucionar el problema.

Anem a desglossar-los un per un.

Pas 1: Observacions

La part en què li dic a la meva àvia:

— Àvia, podem estar d’acord que quan estem junts mínim la meitat de vegades acabem parlant de com hauria de millorar el pis? Com hauria de tenir la cuina, el lavabo i l’habitació? Podem estar d’acord en això?

Ningú ho diria, però les observacions són complicades. Perquè no acostumem a fer mai observacions pures. No ens limitem a dir només el que ha passat sinó que afegim per sobre el que pensem sobre el que ha passat. I la forma més fàcil de no comunicar-se o que l’altra persona se senti atacada és caure en algun d’aquests paranys:

• Fer judicis morals sobre el que està bé i el que no

• Fer comparacions entre situacions semblants o persones

• Retreure i jugar al joc de qui té la raó

A mi de les observacions m’agrada dir-ne “tot allò que podríem presentar davant d’un jutge com proves inqüestionables”. Res de “jo crec”, “tu hauries” i “el que vaig percebre per part teva va ser”. Anem només als fets. Fins a estar d’acord que vam veure la realitat de la mateixa manera.

Potser la millor manera de veure-ho són els exemples. Fem un petit exercici, creus que les següents afirmacions són observacions o són alguna cosa més?

• Ahir en Joan va estar enfadat amb mi sense cap raó.

• Avui la Rosa es mossegava les ungles mentre mirava la televisió.

• En Marc no va demanar què m’havia semblat la reunió.

• El meu pare és un home bo.

• La Jana treballa massa. 

Podeu no estar-hi d’acord. Així és com ho veig jo. Si està en verd és que ho considero una observació i punt. Si està en vermell, en canvi, t’explicaré per què crec que és alguna cosa més que una observació i com podríem convertir-la en observació.

• Ahir en Joan va estar enfadat amb mi sense cap raó.

  • Si no diem quines accions concretes, que en Joan estigués enfadat o no, és la nostra percepció. Per molt segurs que n’estiguem, no podem presentar aquesta afirmació a un jutjat. Una observació podria ser; en Joan va fotre un cop de puny a la taula, en Joan va aixecar el to de veu fins a cridar en tres ocasions, en Joan va dir “Estic emprenyat”.

• Avui la Rosa es mossegava les ungles mentre mirava la televisió.

• En Marc no va demanar què m’havia semblat la reunió.

• El meu pare és un home bo.

  • Tornem a estar en una interpretació. Podem ser més concrets? Què fa el teu pare perquè el consideris un bon home? Podria ser que el 90% dels cops deixi propines als restaurants o que doni la meitat del seu sou a una ONG o que faci de voluntari 4 hores la setmana.

• La Jana treballa massa.

  • Massa? Com podem presentar això davant d’un judici? La Jana treballa 80 hores la setmana.

Pot semblar una ximpleria.

Però us sorprendríeu la quantitat de vegades que em ve algú que es pensa que està fent una observació quan en veritat el que està fent és una comparació, un judici o expressant la seva opinió sobre un fet.

Ara et toca a tu:

Pots agafar el paper i boli i escriure de forma tan objectiva com puguis totes aquelles coses que et molesten o et generen el conflicte amb la persona que has escollit?

Pas 2: Sentiments

La part de:

— Doncs quan això passa, quan escolto aquests comentaris em sento ferit, sento una tensió estranya, una mica de ressentiment, em sento distant i una mica incomprès.

Aquesta part és potser la que més em va costar d’articular. Principalment per una falta de vocabulari.

Igual que un botànic sabrà les diferències entre dues plantes que la resta de mortals veurem completament iguals, els que no estem acostumats a diferenciar els sentiments no serem gaire precisos a l’hora de definir quin sentiment estem experimentant. No sabrem distingir les diferències entre dos tipus de tristeses molt semblants igual que no sabrem distingir les diferències entre dues orquídies molt semblants.

Per sort hi ha una colla de creatius per internet que han trobat maneres visuals de reunir totes les emocions i que tu puguis explorar i escollir la paraula que millor s’adeqüi al que sents.

La meva preferida és la galàxia de les emocions. Un mapa mental on com si fossin constel·lacions del cel nocturn es troben representades més de 300 emocions i de quina manera interactuen les unes amb les altres.

Per exemple, aquesta és la part del cel de les emocions negatives on pots trobar la por, la ira, la vergonya i la tristesa:

A l’altre costat d’univers pots trobar les emocions positives com la felicitat, l’amor i l’alegria. Conjuntament amb emocions que en deriven.

Alguns plans detalls de cada galàxia d’aquest univers.

Una altra manera de veure-ho, tot i que no tan vistosa, és una roda de les emocions. Quan jo em trobo amb una persona que s’encalla en aquest pas, els trec aquesta roda i comencem del centre amb les emocions primàries i després anem filant més prim.

Un component clau d’aquest segon pas és que no lliguis els sentiments a la voluntat de l’altre per fer-te sentir així.

A què em refereixo?

Per exemple, imagineu-vos que us diuen aquestes dues frases, amb quina creieu que aconseguireu generar un ambient de pau i amb quina un ambient d’hostilitat?

• Quan aixeques la veu noto que em vols fer sentir por.

• En les ocasions que aixeques la veu, experimento por.

La diferència pot semblar petita, però quan no vols que el que comuniques quedi com un retret o atac emmascarat, és molt important separar les observacions de la resta del discurs.

És molt millor dir: Quan passa (observació), sento (descriure sentiments i emocions) i no estic dient que m’hi vulguis fer sentir.

En comptes de dir, quan fas (observació) fas que em senti (descriure sentiments i emocions).

Posem a prova que queden clares aquestes distincions amb un petit exercici com abans. Pots dir si les següents afirmacions expressen sentiments o expressen alguna cosa més?

• Sento que no m’estimes

• Estic molt trist que marxis de viatge

• Quan no em saludes, sento que m’ignores

• Estic feliç que puguis venir a la meva festa

• Ets fastigós

• Et fotria un cop de puny

Ara ja sabeu de què va. Aquesta és la meva opinió.

• Sento que no m’estimes

  • En la meva opinió això no expressa cap sentiment. El podem intuir, però no es fa explícit. El que segurament sent és tristesa, vulnerabilitat, solitud.

• Estic molt trist que marxis de viatge

• Quan no em saludes, sento que m’ignores

  • Tot i que ho pugui semblar, no estem dient el que sentim, que és que ens sentim ignorats, abandonats, desatesos. Estem culpant a l’altre de fer una acció, ignorar-nos. Sense dir com ens sentim en cap moment.

• Estic feliç que puguis venir a la meva festa

• Ets fastigós

  • Molt semblant al cas anterior. No estàs dient què sents. Sents fàstic i aversió, però no ho fas saber directament en cap moment.

• Et fotria un cop de puny

  • Aquest era fàcil, no? Ràbia, agressivitat, hostilitat.

Una de les coses més importats és rebuscar fins a trobar una emoció que defineixi bé el que sentim. Estem tan desentrenats que al principi no serà senzill i fins i tot potser necessitaràs consultar els dibuixos. No passa res. Amb el temps t’adonaràs que moltes vegades diem que “sentim” alguna cosa quan realment estem expressant els nostres pensaments.

Per exemple:

• Sento que t’has comportat com un nen petit.

• Sento que això és inútil.

• Sento que en Pere m’està fent la punyeta.

Si no estàs entrenat pots pensar que s’acaben d’exposar tres sentiments.

Tècnicament, tots comencen pel verb “sento”, no?

Torna’ls a llegir, però canviant el “sento” per un “penso”.

No eren sentiments, eren pensaments. El que potser senties era ràbia, desil·lusió i tristesa.

Ara et toca a tu:

Pots escriure a continuació de les observacions, com et fan sentir? Com et sents exactament cada cop que aquelles coses passen? Sigues tan concret com puguis i enllaça cada observació amb els sentiments que li pertoquin.

Pas 3: Necessitats

La part de:

— Necessito sentir-me independent i segur, necessito estar en un lloc on senti el suport de la família, necessito sentir-me estimat i valorat i saber que tot i que no sempre faig les coses prou bé o tingui un estil de vida diferent no m’intentareu canviar. Que m’accepteu.

Si l’apartat d’abans em va costar, aquest ja va ser l’hòsita. Perquè aquí és on considero que passa gran part de la màgia d’aquesta nova manera de comunicar-se.

Si hi hagués una sola paraula que expliqués per que es genera tanta connexió en aquest pas, seria la paraula vulnerabilitat. 

Tots els humans tenim necessitats.

I més o menys les mateixes.

La cosa funciona de la següent manera.

1. Primer de tot et mostres vulnerable expressant una necessitat bàsica humana que no està sent coberta.

2. Si hem estat molt concrets i escollit bé les paraules, l’altra persona entendrà a l’instant el que et passa i el que necessites. (No significa que ho reconegui o t’ho doni)

3. Perquè aquesta persona també és humana i té les mateixes necessitats universals que tu i sap que és una merda tenir necessitats no ateses.

Però clar, expressar les teves necessitats no és senzill. Perquè has d’admetre que necessites coses, i no sé per quina raó ens costa tant admetre que necessitem coses dels altres.

Aquí hi ha una petita graella amb algunes de les necessitats amb les quals en Marshall Rosenberg es trobava més sovint quan feia de mediador en conflictes. La gent necessita:

N’hi ha moltes més. O moltes menys. Dependrà de qui ho preguntis. Algunes necessitats seran molt més concretes i no seran representades en aquesta graella. Algunes d’altres seran molt més generals.

A hores d’ara ja deveu saber el que toca. Voleu provar un petit exercici per saber si sou capaços de distingir si s’està expressant una necessitat o no?

• Em molesta quan deixes documents de l’empresa sobre la taula en comptes d’arxivar-los.

• Sento incomprensió quan fas aquests comentaris, perquè necessito sentir-me respectat i valorat.

• Em frustra que arribis tan tard avui que havíem decidit anar al cinema.

• Estic trista que no vinguis a sopar perquè necessito saber que puc confiar en la teva paraula quan em dius que vindràs.

• Em sento decebut perquè vas dir que ho faries i no ho has fet.

I aquí el que crec en la meva opinió, a veure si estàs o no d’acord.

• Em molesta quan deixes documents de l’empresa sobre la taula en comptes d’arxivar-los.

  • Quina és la necessitat no coberta realment? Ha estat expressada? Jo crec que no. El que necessites és un ordre i saber que trobaràs les coses al lloc que els pertoca. Necessites que tothom ajudi a mantenir l’ordre. Necessites no haver de gastar 10 minuts cada dia a trobar les coses.

• Sento incomprensió quan fas aquests comentaris, perquè necessito sentir-me respectat i valorat.

• Em frustra que arribis tan tard avui que havíem decidit anar al cinema.

  • Què passa en aquesta situació? Quina era la necessitat que no s’ha cobert? Pot ser que sigui saber que pots confiar en la paraula d’una persona? Que es respectin les teves ganes d’anar al cinema. Que et tinguin en consideració.

• Estic trista que no vinguis a sopar perquè necessito saber que puc confiar en la teva paraula quan em dius que vindràs.

• Em sento decebut perquè vas dir que ho faries i no ho has fet.

  • Com podràs veure hi ha un patró. Tots hem llegit això i hem intuït el que necessita la persona. Necessita poder confiar. Tenir certesa. Però no estem dient directament.

Ara et toca a tu:

Quines són les necessitats que creus que no estan sent cobertes en relació amb aquesta persona? Pot ser que siguin molt concretes? O són molt generals? Sigues dolorosament sincer amb tu mateix. Quines coses necessites i no estàs aconseguint?

Pas 4: Peticions

La part de:

— I m’agradaria que d'ara endavant parléssim menys de com el meu estil de vida no encaixa amb la teva visió de “com haurien” de ser les coses i més de les coses que ens uneixen, dels projectes que ens emocionen, de les coses que necessitis tu i dels moments bons que compartim.

El primer que cal recordar d’aquesta part és que una petició no sempre serà acceptada. És una proposta per tal que les coses en el futur siguin diferents. I potser et diran que no. Però tenim maneres de fer que tinguin més probabilitats d’èxit.

Primer de tot no caure en una demanda. Quina és la diferència entre una demanda i una petició? Molt senzill. Si és realment una petició acceptarem que pugui ser rebutjada. Si és una demanda, voldrem tant sí com no que l’altra persona congregui amb nosaltres. Estarem exigint des d’una posició d’autoritat.

La segona és fer la petició en positiu. Sempre molt millor dir les coses que es poden fer que no simplement remarcar les que no volem que passin.

Per exemple, no és el mateix dir:

A: Vull que deixis de criticar la feina que faig.

B: Vull que em diguis quines coses creus que de cara al futur podem millorar el nostre espai de treball.

Anem a provar-ho. Creus que les frases següents són peticions o són alguna altra cosa?

• M’agradaria que tinguessis més confiança en tu mateix.

• Vull que deixis de beure.

• M’agradaria que em deixessis ser jo mateix.

• M’agradaria que fossis honest amb mi amb la reunió d’ahir.

• M’agradaria que conduïssis a la velocitat establerta per la DGT.

A veure si coincidim en gaires coses.

• M’agradaria que tinguessis més confiança en tu mateix.

  • En la meva opinió “tenir confiança en tu mateix” és massa poc concret. Per què no dir: vull que ens apuntem al curs de comunicació no violenta junts perquè crec que pot millorar la forma en què et comuniques i expresses les teves necessitats. Crec que això anirà molt bé per la nostra autoestima.

• Vull que deixis de beure.

  • Quan expressem una petició que només nega la conducta actual no deixem gaires alternatives a l’altra persona. I normalment un enfrontament frontal no arriba gaire lluny. Què tal un: m’agradaria que m’expliquessis detalladament quina és la teva situació, quines són les necessitats que no tens cobertes i que busquéssim ajuda per part d’un professional de forma conjunta.

• M’agradaria que em deixessis ser jo mateix.

  • Igual que amb la primera. Què significa ser “jo mateix”, com volem que l’altra persona ho sàpiga? Què és realment el que li vols demanar? Que no es posi amb el teu estil de vida? Només en la forma de vestir? La llibertat de triar la teva parella? La teva orientació sexual?

• M’agradaria que fossis honest amb mi amb la reunió d’ahir.

  • Pots ser més concret? Què vols saber de la reunió d’ahir? Quins eren els punts forts de la presentació? Quines coses faries diferents? Com creus que podria haver anat millor?

• M’agradaria que conduïssis a la velocitat establerta per la DGT.

Ara et toca a tu:

Per acabar, pots escriure quines coses li vols demanar a aquesta persona? Sense caure en exigències i formulant les peticions de forma proactiva i en positiu. Ofereix més d’una opció si pots.

Exemple real i com integrar-ho tot plegat.

Sé que hi ha molta informació per integrar de cop.

Vull posar-te un exemple real. D’una persona que tenia un problema de comunicació amb la seva mare.

Només vull que t’imaginis ser la persona que rep el missatge i que et fixis què et genera per dins quan ho llegeixis. Estic segur que notaràs la diferència.

Cas Zizo (és un pseudònim)

Enfadat amb la seva mare.

Opció 1: Missatge original

• Sempre ets negativa i ets incapaç de valorar els meus esforços. Quan t’explico com em va només fas que veure el costat negatiu del meu negoci. Que no veus que tot està anant bé? No vull que tot el dia em diguis que vigili perquè ja ho faig i no soc un nen petit.

Aquest tipus de missatge normalment desencadenava en una partida de ping-pong d’arguments que anava escalant fins a marxar cadascú per la seva banda.

Opció 2: Missatge traduït a CNV

• Observació: Ahir a l’hora de sopar em vas dir que hi haurà moltes devolucions amb el negoci. Que hisenda em cruixiria a impostos. Que m’hauré de partir la meitat dels beneficis amb el meu soci. Que no t’agrada al que em dedico i que t’agradaria que fes una altra feina que vaig deixar perquè em feia infeliç.

• Sentiments: Quan escolto això sento desesperació, em sento una mica dolgut, una mica decebut, distant i trist. Sento incomprensió.

• Necessitats: Necessito poder saber que a casa meva em donen suport, que valoren l’esforç que estic posant, necessito saber que us alegreu que jo estigui seguint un camí que m’il·lusiona i que no pateixis per com m’anirà el negoci.

• Petició: M’agradaria que m’expressessis quines són les teves necessitats. Quines són les coses que més et fan patir del que faig i que en parlem amb calma, que et pugui resoldre tots els dubtes que tinguis. Què m’expressis què necessites veure per tal de poder confiar que el que faig és rendible.

En el moment que vam anar a les necessitats de la mare tot va canviar. Perquè vam entendre que no ho feia per anar a molestar. Ho feia perquè tenia por que el seu fill no se’n sortís. Un cop coberta la seva necessitat. No hi va haver problema.

Comentaris finals

• Sigues molt i molt concret en tots els passos. Com menys marge d’error comunicatiu hi hagi, menys coses s’hauran de suposar i endevinar.

• No et frustris quan no funcioni. El primer cop que vaig començar a expressar-me així la gent es pensava que els vacil·lava. Al principi és normal que et trobis resistència. A poc a poc s’hi acostumen. Jo en dic massatges de sinceritat, perquè al principi fa mal la contractura, però quan es relaxa és genial.

• Explora els sentiments i necessitats dels altres i ajuda’ls a fer peticions que us beneficiïn als dos. Deixa parlar a l’altra part i explora com si fossis un detectiu què s’amaga darrere les paraules del teu interlocutor. Busca com es senten i què necessiten.

• Entrena el que has escrit davant d’un mirall si fa falta. I agafa molt d’aire si el missatge és molt llarg. Visualitza la conversa i com reacionaràs de forma calmada.

• Deixa molt clar i tans cops com faci falta que no estàs atacant a ningú i que vols el millor pels dos.

Això només és un tastet. Si les idees et semblen interessants, no et podria recomanar suficients vegades que et compris el llibre.

Espero que et pugui servir tant com m’ha servit a mi! I que si et funciona m’ho facis saber d’alguna manera.

Ens veiem aviat, una abraçada ben gran 🧡

PD: Sé que llegiràs això, t’estimo àvia!